Per començar, la nostra experiència fent el Servei Comunitari al centre cívic Montserrat, a la sala de jocs ens ha semblat increïble! Ens ha fet empatitzar amb tots els nens, fent-nos sentir millor amb nosaltres mateixes.
Al principi pensàvem que només hi aniríem a jugar i a fer el Servei Comunitari i prou, però al final es va convertir en més que una rutina. Anàvem allà a gaudir amb els nens i a crear un bon ambient, fins arribar a crear un vincle amb ells.
Ens agradaria tornar a repetir aquesta experiència perquè nosaltres i els nens ens ho hem passat genial i ens ha servit molt per a créixer com a persones.
Clàudia Terés i Chaimae El Alami
Donia Zeriouh El Ffechtali
Jo vaig fer el servei comunitari al centre cívic de Montserrat, jo i la Karima vam triar la sala de jocs. La veritat, m'ha agradat la experiència d'estar amb els nens petits, la meva feina era ajudar-los a saber compartir, no insultar o sigui, tenir respecte amb els companys.... i a més, com que jo de petita anava a aquell centre cívic m'ha aportat molts records, vaig tenir la sensació de que estava revivint els vells temps. La veritat és que ha valgut la pena estar amb ells.
Alguns alumnes de 4rt d’ESO, ens toca fer 10 hores de serveis comunitaris en llocs oferits pel centre o bé triats per nosaltres. Ens agrupem en grups de dos per fer aquest treball.
En el nostre cas, som la Ivet Carrero i la Inés Fernandes de 4rt ESO A, i durant 5 dilluns hem estat anant a l’escola Dolors Martí al sortir de classe, és a dir, sortia a les 14:40, com cada dia, i començàvem serveis comunitaris a les 15:15 i fins les 17:15 estàvem en una aula de nens i nenes de 4t de primària.
Dinar tranquil·les no podíem, però ens hem divertit molt fent riure als nens i les nenes, i a la vegada
passàvem un bon moment juntes.
Al principi no ens agradava gens fer això, ja que a cap de les dues ens agraden els nens, però al final els hem acabat agafant molt “carinyo” a tots els nens, a alguns més que d’altres, també cal dir-ho.
Les dues hem après que al final, els nens no estan tan malament, i que potser al principi son insuportables, però es fan estimar.
Les tasques que hem fet són:
- Ajudar si els nens i nenes ho necessitaven
- Supervisar la classe
- Però sobretot, fer-los riure i passar bones estones amb ells, per a que la classe no se’ls fes tan pesada.
Els enyorarem molt. Al principi no ens crèiem que ens agradaria tant i hem descobert que el món dels nens ens agrada més del que ens pensàvem, i que al final, no és per tant.
Ivet Carrero i Inés Fernandés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada